LES GERMANES CARMELITES TERESES DE SANT JOSEP

 

Les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep és una congregació religiosa femenina, institut de perfecció de dret pontifici fundat el 1878 a Barcelona.

L’institut va ésser fundat per Teresa Toda i Juncosa i la seva filla Teresa Guasch i Toda, per tal d’acollir i educar nenes sense recursos. Teresa Toda s’havia separat del seu marit a causa del maltractament que li feia, marxant a viure sola amb la seva filla, a qui s’ocupà d’educar i formar cristianament.

Va ésser llavors quan va prendre consciència de la importància d’aquesta formació i de les condicions de vida familiar en què ha de viure una nena perquè prengui consciència de la seva dignitat com a persona i se senti estimada i valorada. Per ajudar famílies sense recursos, va pensar de crear un col·legi-asil per a educar-hi nenes pobres o orfes o que, per les condicions de les seves famílies, tinguessin el risc d’ésser maltractades.

Amb aquest objectiu va crear una congregació religiosa amb l’ajut de la seva filla, Teresa Guasch, i el consell espiritual de Josep Caixal i Estradé, canonge de Tarragona i futur bisbe de la Seu d’Urgell. En 1868 van marxar a Barcelona on, amb Dolors Cotó i Caterina Pera, i no sense oposició inicial de les autoritats eclesiàstiques, van formar una primera comunitat, en una casa, el 22 de febrer de 1878, que va rebre el nom de Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep, de carisma carmelità.

El 16 de setembre de 1883 van aprovar-se les primeres constitucions i Teresa, amb la seva mare i tres joves més (Caterina Pera, Maria Vallès i Rosa Capdevila), professaren com a germanes, prenent ella el nom de Teresa del Sagrat Cor de Maria. En 1885 van establir-se en una casa pròpia i de mica en mica la congregació es difongué per Barcelona, amb dues cases més, i Tarragona: el Catllar, Reus, el Morell, Garidells, Vallmoll i la Masó.
Quan morí Toda en 1898, Guasch va ésser elegida superiora general de la congregació, càrrec que tingué fins a la seva mort. El 1902 va obtenir l’aprovació diocesana definitiva i el 1911 el decretum laudis pontifici. Va fundar noves cases: Roda de Berà(1902), Sabadell (1906) i Tarragona (1916). Des del 1912, però, estava malalta i de mica en mica va haver de deixar l’activitat.

La Guerra Civil espanyola va fer que moltes cases tanquessin i les germanes se’n dispersessin. Al 1940, la congregació comença una nova etapa i tornen a obrir-se cases, pràcticament des de zero. Al 1941 la congregació s’afilia a l’Orde dels Carmelites Descalços per decret del prepòsit general Pedro Tomás de la Virgen del Carmen.

Al 1949 s’obren les primeres comunitats fora de Catalunya: Galícia, Lleó, Madrid i Biscaia, i més tard Valladolid, Burgos i Huelva. També al 1949, concretament al mes de gener, parteixen les primeres germanes cap a Amèrica, establint-se a la República Dominicana, a la que seguiran Xile i Colòmbia (1960), Estats Units (1967), Puerto Rico (1979), Mèxic (1985) i Cuba (2008). A l’Àfrica fundaren cases a Costa d’Ivori (1994) i Moçambic (2004).

Les Carmelites Tereses de Sant Josep es dediquen prioritàriament a l’ensenyament de nens i joves, per educar cristianament des de la infantesa en col·legis i escoles, i a l’acolliment de nens en cases-llar i internats, i de joves i treballadores sense recursos en residències. En terres d’Àfrica i Amèrica també participen en obres socials parroquials: promoció de la dona, alfabetització d’adults, millora de les condicions de sanitat i salut… Com a comunitat, viuen conreant l’esperit evangèlic.